Este blog no pretende ser una recopilación de páginas relativas al mundo de la educación, para eso ya existen muchas webs que cumplen de sobra con esta función. Mi única pretensión es compartir mis experiencias y aprendizaje en este campo tan fascisnante de la psicopedagogia

Seguidores

ENTRA EN LA NUEVA PAGINA DE GUIAS PRACTICAS

2 de agosto de 2010

Feines d’estiu i l’agenda familiar

Arriben les vacances i els adults ens endinsem a un règim de para-sol, menjars, migdiada i malgrat això en ocasions som incapaços de desconnectar de la feina en vacances, això no seria una bona notícia. Ben al contrari si un nen esborra la rutina escolar sobretot, si no ha consolidat les seves habilitats d’escriptura i lectura o no progressa adequadament en cursos posteriors, ho és també.

Davant d’això hi ha diversitat d’opinions, però la gran majoria de professors recomanen que en els seus gairebé tres mesos de descans dediquin una estona al repàs. El repàs és una disculpa perquè no perdin l’hàbit del treball, la seva rutina. Es tracta l’àmbit curricular però des d’una altra perspectiva, amb tasques més amenes i divertides, s’aconsella dedicar-li a les tasques de 30 a 40 minuts diaris, de dilluns a divendres, com en el calendari escolar.
La millor hora és després de l’esmorzar, quan el nen està descansant intel•lectualment i compta amb tot el dia per davant. Però aquesta rutina cal que estigui supervisada , cal estar a sobre del nen, revisar que ho ha fet i corregir-lo. Exigeix un esforç extra que els adults han d’estar disposats a fer.
Així mateix, en aquests tres mesos cal preveure també uns 15 dies perquè els nens es diverteixin amb els seus pares sense fer res. Tot i que del no fer res també s’aprèn, sobretot si durant aquest temps els pares s’involucren en el que podríem anomenar “L’agenda familiar al currículum informal.”
L’àmbit del currículum informal inclou molts àmbits diferents de la vida, però entre aquests àmbits ha d’ocupar un lloc especial el "currículum" denominat "familiar", això és, el conjunt d’experiències que els membres d’una mateixa família viuen junts i que va conformant tant la seva forma de ser com d’actuar.
Sens dubte si ens involucrem en aquest procés aconseguiríem realment desconnectar-nos de la feina.